Derivades parcials

Sabem que la derivada d'una funció d'una variable en un punt ens dóna el pendent de la recta tangent a la funció en aquest punt. Això vol dir que sabem la rapidesa de creixement/decreixement de la funció en aquest punt.

imagen

Ara suposem que tenim una funció f que depèn de més d'una variable, per exemple f(x,y)=x2+2xyy.

En ser una funció de dues variables, la gràfica és una superfície, i per tant hi ha infinites direccions entre les que podem estudiar el creixement.

imagen

Doncs bé, les derivades parcials ens indicaran també el pendent d'una recta concreta tangent a la superfície. Abans, però, aprendrem a calcular derivades parcials, ja que és un metodologia a la que després donarem sentit.

Per calcular una derivada parcial d'una funció en diverses variables, hem de derivar com sempre respecte una de les variables i mantenir les altres com a constants, (com a valors fixos).

En el nostre exemple f(x,y)=x2+2xyy, si volem fer la derivada parcial respecte x, considerem la variable y com una constant, "un nombre", i el que queda serà com derivar una funció d'una variable, f(x). Vegem-ho:

Exemple

x2 només depèn de x; per tant, la seva derivada és 2x.

2xy conté la variable y, però és como si fos una constant, un nombre. Si fos un 3 faríem 2x3=6x, i la derivada seria 6. Doncs ara escric 2xy com a 2yx i considero 2y com si fos el 6. Per tant, la derivada de 2xy=2yx és 2y.

I finalment, y no conté la variable x, i la derivada d'una constant és 0. Per tant, desapareix.

Ara només ens falta saber la notació per poder escriure-ho matemàticament. Per a la derivada parcial d'una funció f respecte la variable x, podem trobar les notacions:

δfδx δxf fx

Exemple

Així, la nostra derivada parcial respecte x de f(x,y)=x2+2xyy s'escriu

δfδx=2x+2y0=2x+2y δxf=2x+2y fx=2x+2y

I ara us preguntareu: També podem fer la derivada parcial respecte y, no? Doncs clar que sí.

Fem el càlcul de δfδy, amb el qual ens imaginem que x és una constant.

Exemple

x2 no conté la variable y, i com abans, és com si tinguéssim simplement una constant. La seva derivada és 0.

2xy conté la variable x, però és com si fos una constant, un nombre. Per tant, la derivada de 2xy és 2x.

I finalment, com que estem derivant respecte y, la derivada de y és 1.

Així, δfδy=δyf=fy=2x1

Interpretació geomètrica de la derivada parcial

Però què significa geomètricament el càlcul d'una derivada parcial? Vegem el següent exemple:

imagen

En aquest gràfic tenim una superfície z=f(x,y) de la qual estem fent la derivada parcial respecte la variable x en un punt x0,y0,z0. Hem vist que fer la parcial respecte x significa deixar la variable y com a constant. Mantenir el valor fix y=y0 ens dóna com a resultat un pla que passa pel punt y0. Construïm llavors el pla que sigui paral·lel a l'eix x. Aquest pla talla la nostra superfície. A la corba intersecció considerem la recta tangent en el punt x0,y0,z0. La derivada parcial ens donarà el pendent d'aquesta recta.

Exemple

Si en la nostra funció d'exemple f(x,y)=x2+2xyy volem el valor del pendent de la recta tangent a la superfície en el punt 3,1 en la direcció de l'eix x, ens queda

δfδx=2x+2y δf(3,1)δx=(2)·3+2·1=6+2=4

En una funció z=f(x,y), la derivada parcial respecte y es representaria gràficament seguint l'exemple gràfic:

imagen

Ara el valor constant és x=x0, i el pla és paral·lel a l'eix y.

Exemple

En la nostra funció d'exemple, si volem saber el pendent en la direcció y en el punt (0,1), obtenim

δfδy=2x1 δf(0,1)δy=1

i veiem que la inclinació de la superfície en aquest punt i en la direcció ja comentada és descendent.

En definitiva, que quan calculem les derivades parcials δfδx o δfδy en el punt x0,y0,z0, el valor que obtenim és el pendent de la superfície en la direcció de l'eix x o de l'eix y, respectivament.

Definició formal de derivada parcial

La definició formal de derivada parcial segueix sent el càlcul d'un límit, com amb la derivada d'una funció d'una variable.

Sigui U un subconjunt obert de Rn i una funció f: UR. Definim la derivada parcial de f en el punt pU, p=p1,...,pn, respecte la variable xi com a

δf(p)δxi=limh0f(p1,...,pi1,pi+h,pi+1,...,pn)f(p1,...,pn)h

Exemples de càlcul de derivades parcials

Per a una bona realització s'han de tenir presents dues coses: les regles de derivació en una variable i saber imaginar-nos com a constants les variables que corresponguin en cada cas. Veuràs com és qüestió de pràctica.

Exemple

Donada la funció f(x,y)=x3+y2, calcula fx(1,1).

Reescric f(x,y)=(x3+y2)12 com ho fèiem per derivar arrels quan només hi havia una variable. Ara pensem en y com una constant i derivem fent servir les regles habituals:

fx=12(x3+y2)123x2=3x22x3+y2

Per saber el pendent en el punt (1,1), substituïm

fx(1,1)=322

Exemple

Donada la funció f(x,y)=2xyyx2+y, calcula la derivada parcial respecte x i y.

δfδx=2y(x2+y)(2xyy)2x(x2+y)2=2yx2+2y24x2y+2xy(x2+y)2=2x2y+2xy+2y2(x2+y)2=2(x2y+xy+y2)(x2+y)2

δfδy=(2x1)(x2+y)(2xyy)(x2+y)2=2x3+2xyx2y2xy+y(x2+y)2=2x3x2(x2+y)2

Exemple

Donada la funció f(x,y,z)=x2y32xyz3, calcula el pendent de la recta tangent al punt (1,1,1) en les direccions dels eixos x, y i z.

δfδx=2xy32yz3 δf(1,1,1)δx=21(1)32(1)13=0

δfδy=3x2y22xz3 δf(1,1,1)δy=32=1

δfδz=6xyz2 δf(1,1,1)δz=6

Exemple

Donada la funció f(x,y,z)=2zy+sin(x) calcula les derivades parcials respecte x, y i z.

δfδx=2zcos(x)(y+sin(x))2

δfδy=2z(y+sin(x))2

δfδz=2(y+sin(x))2z0(y+sin(x))2=2(y+sin(x))(y+sin(x))2=2y+sin(x)

Més aplicacions de la derivada parcial

Arribats en aquest punt, potser has pensat en alguna altra informació que podrien proporcionar les derivades parcials. I és que també podem interpretar que la derivada parcial mesura la rapidesa de canvi de la variable que derivem respecte a la variable que deixem fixa. Així podem mesurar com canvia y quan deixem x fixa i al revés. Vegem un exemple.

Exemple

Imaginem una placa solar rectangular tal que en zones diferents absorbeix quantitats diferents de llum solar i per tant cada cèl·lula produeix una quantitat diferent d'energia. Tenim una relació tal que, en un punt (x,y) de la placa, la potència d'energia generada la podem deduir amb la relació E(x,y)=310xy+y

imagen

Les unitats de x i y són centímetres i la potència d'energia E es mesura en watts. ¿Com varia la potència energètica E en el centre de la placa, (65,120), quan x roman fixa en els 65 cm?

Per saber-ho hem de calcular Ey(65,120). Ey=310x+1Ey(65,120)=20,5

Així sabem que situats sobre el punt x=65, y=120 la potència energètica augmenta a mesura que avancem en la direcció de l'eix y, ja que la derivada parcial en aquesta direcció és positiva. A més, la potència energètica generada augmentarà amb una rapidesa de 20,5 W.