Successió monòtona

Els termes d'una successió no tenen, en principi, cap relació ni ordre. En el nivell anterior hem estudiat algunes relacions entre els termes de les successions i en aquest nivell ens centrem en les relacions d'ordre.

Donada una successió (an)nN diem que és creixent si tot element de la successió és menor que els següents, és a dir, si anan+1 per a tot n.

Anàlogament diem que és decreixent si tot element de la successió és més gran que els següents, anan+1 per a tot n.

Una successió que sigui tant creixent com decreixent diem que és constant, ja que llavors an=an+1, tots els termes són iguals.

Donada una successió creixent diem que és estrictament creixent si an<an+1. I anàlogament una successió decreixent és estrictament decreixent si an>an+1.

Exemple

La successió corresponent a an=n és clarament creixent ja que n<n+1. De fet és estrictament creixent.

Com a exemple de successió decreixent podem considerar la successió amb terme general an=1n. Observem que 1n>1n+1 i la successió és estrictament decreixent.

Una successió constant és de la forma an=c on c és un nombre qualsevol. Tota successió constant té aquesta forma.

Aquesta classificació no ha de ser presa com genèrica ja que donada una successió qualsevol no sempre és creixent o decreixent. Per exemple la successió (0,1,0,1,0,1,) no és ni creixent ni decreixent.

Si una successió és creixent o decreixent llavors direm que és monòtona. Si a més la successió estrictament creixent o estrictament decreixent aleshores l'anomenem estrictament monòtona.

Donada una successió, comprovar si aquesta és creixent o decreixent no representa sempre un problema senzill. Per demostrar aquestes propietats, la manera més evident és també la més útil en la majoria de casos. Ens referim a plantejar la desigualtat de la propietat que vulguem demostrar i a través dels càlculs necessaris comprovar que és certa per a tot n. En aquest context, per comprovar si la successió és llavors estrictament monòtona podem reutilitzar els càlculs ja realitzats.

Vegem alguns exemples més complets:

Exemple

Considerem la successió a=(n23n)nN. Anem a veure que la successió és creixent. És a dir, volem comprovar que n23n(n+1)23(n+1) Desenvolupant els quadrats tenim n23nn2n2 i per tant 22n, el que és cert per a tot n1 i la successió és creixent.

Podem ara comprovar si la successió és estrictament creixent. Repetint els mateixos càlculs a partir de la desigualtat n23n<(n+1)23(n+1) s'obtindria 2<2n, el que és cert només per n>1. És a dir, per n=1 no es compleix la desigualtat. Veient els primers valors de la successió veiem el fenomen que es produeix: a=(2,2,0,4,10,18,)

Exemple

Considerem ara la successió b=(n+1n2)nN. Vegem que és decreixent. Hem de comprovar que n+1n2(n+1)+1(n+1)2 Equivalentment, (n+1)2(n+1)(n+2)n2 Expandint tenim n3+3n2+3n+1n3+2n2 I s'ha de complir n2+3n+10 Per comprovar aquest tipus de desigualtats és suficient comprovar que no hi ha cap nombre enter entre les solucions del polinomi igualat a zero. En el nostre cas les solucions de n2+3n+1=0 són aproximadament 2.62 i 0.38. I segons el comentari anterior la desigualtat es compleix i la successió és decreixent.

Per comprovar si ho és estrictament, podem repetir els càlculs fins a obtenir n2+3n+1>0 a partir de la condició n+1n2>(n+1)+1(n+1)2 Per comprovar que la successió és estrictament decreixent és suficient veure que les arrels obtingudes anteriorment no són nombres naturals.