Creixement i decreixement, màxims i mínims d'una funció

Creixement i decreixement

Les funcions poden ser creixents o decreixents al llarg del seu domini o en un cert interval.

Diem que una funció f(x) és creixent en l'interval [a,b] si donats dos punts de [a,b], x1 i x2 tal que x1<x2 aleshores f(x1)f(x2).

Diem que una funció f(x) és decreixent en l'interval [a,b] si donats dos punts de [a,b], x1 i x2 tal que x1<x2 aleshores f(x1)f(x2).

Les funcions que mai decreixen, sempre augmenten el seu valor o es mantenen (les funcions creixents).

Anàlogament, les funcions decreixents mai creixen, sempre disminueixen el seu valor o es mantenen quan x es fa gran.

D'altra banda, podem definir funcions estrictament creixents o decreixents: aquestes mai es mantindran en un mateix valor: o augmenten o disminueixen.

Diem que una funció f(x) és estrictament creixent en l'interval [a,b] si donats dos punts de [a,b], x1 i x2 tal que x1<x2 aleshores f(x1)<f(x2). Diem que una funció f(x) és estrictament decreixent en l'interval [a,b] si donats dos punts de [a,b], x1 i x2 tal que x1<x2 aleshores f(x1)>f(x2).

A continuació podem veure uns exemples:

Exemple

Totes les funcions del tipus f(x)=ax+b quan a>0 són funcions creixents, i en particular, són funcions estrictament creixents. No obstant això, quan prenguem a<0 obtindrem funcions estrictament decreixents (i per tant decreixents).

Exemple

La funció f(x)=x2 és una funció decreixent en l'interval (,0] i creixent en [0,+).

Exemple

Les funcions constants són funcions que alhora són creixents i decreixents (es mantenen constants).

Màxims i mínims

Quan representem una funció podem veure que de vegades apareixen punts que són màxims o mínims relatius o globals.

Com podem veure en el següent exemple, podem observar que en x=0 la funció f(x)=x2 té un mínim: imagen

Definim doncs correctament el concepte de mínim i màxim relatiu i global:

  • Un punt x0 s'anomena màxim global si per a tot punt x del domini, la funció compleix f(x)f(x0).
  • Un punt x0 s'anomena mínim global si per a tot punt x del domini, la funció compleix f(x)f(x0).
  • Un punt x0 s'anomena màxim relatiu si per a tot punt x d'un entorn de x0  [x0ε,x0+ε] (on ε és un valor petit), la funció compleix f(x)f(x0).
  • Un punt x0 s'anomena mínim relatiu si per a tot punt x dd'un entorn de x0  [x0ε,x0+ε] (on ε és un valor petit), la funció compleix f(x)f(x0).

Per entendre millor cada concepte vegem un exemple de cada:

Exemple

La funció f(x)=x2 presenta un mínim global en el punt x=0 (veure exemple previ a les definicions).

Exemple

La funció f(x)=(x1)2 presenta un màxim global en el punt x=1: imagen

Exemple

La funció f(x)=x33x presenta un màxim relatiu en x=1 i un mínim relatiu en x=1: imagen

Exemple

La funció f(x)=x4x32x2 presenta un mínim global en l'interval [2,1], té un màxim relatiu en x=0 i un mínim relatiu en l'interval (0,1): imagen

Localització de màxims i mínims

Anem a veure com trobar màxims i mínims relatius.

Per això considerem una funció f(x) contínua i derivable en un domini obert.

Si ens fixem en les gràfiques anteriors, els punts màxims i mínims relatius tenen com a recta tangent una recta de pendent zero. Aquesta serà la clau per trobar màxims i mínims.

El procediment serà derivar la funció f(x) i igualar a zero. Resolent l'equació que apareix trobarem els punts x que seran màxims o mínims en la nostra funció.

El següent pas serà saber si són màxims o mínims. Això es pot deduir del valor que prengui la segona derivada de la funció en el punt en qüestió: si és positiu, serà mínim, i si és negatiu, serà màxim.

Per entendre bé el procés, vegem un exemple.

Exemple

Prenguem la funció f(x)=x33x.

Començarem derivant la funció i igualant a zero. Resoldrem l'equació i ens quedarem amb els punts solució. f(x)=3x233x23=0x2=1x=±1

Ara sabem que en els punts 1 i 1 tenim màxims o mínims. Anem a veure què són usant la segona derivada: f(x)=6x:

f(1)=6>0

f(1)=6<0

i per tant en x=1 tenim un màxim i en x=1 tenim un mínim.

Vegem la gràfica per veure clarament l'exemple: imagen