Intervals

Intervals fitats

Anomenarem interval al conjunt de nombres compresos entre dos límits donats.

Si a i b són dos nombres reals tals que ab, l'interval d'extrems a i b és el segment ab, o també el conjunt de nombres compresos entre a i b.

Si considerem que els extrems a i b pertanyen a l'interval, direm que és un interval tancat i el denotarem per [a,b].

Si x és un nombre real que pertany a [a,b], el punt que representa sobre la recta queda a la dreta de a i a l'esquerra de b; això vol dir que a<x<b, i com que a i b també són de l'interval, pot ser que x=a o x=b, de manera que un nombre real x pertany a l'interval tancat [a,b] si axb. Aquesta definició algebraica l'escriurem [a,b]={xR|axb}

Si els extrems no pertanyen a l'interval, l'anomenem interval obert i el denotarem per (a,b). Si x és un nombre real que pertany a (a,b), és necessàriament a<x<b, i ho escrivim en llenguatge algebraic com (a,b)={xR|a<x<b}

Si només un dels extrems pertany a l'interval diem que és un interval semiobert i el denotarem per (a,b] o bé [a,b), depenent de quin extrem pertanyi a l'interval:

(a,b]={xR|a<xb} [a,b)={xR|ax<b}

En qualsevol tipus d'interval, a és l'extrem inferior, i b l'extrem superior. I |ba| és la longitud de l'interval.

Anomenarem centre de l'interval a un punt c que es troba a mateixa distància de a que de b. A la distància entre el centre de l'interval i els extrems es denomina radi.

El centre d'un interval d'extrems a i b és el punt a+b2; en efecte:

d(a,a+b2)=|a+b2a|=|a+b2a2|=ba2

d(a+b2,b)=|ba+b2|=|2bab2|=ba2

D'altra banda, els punts d'un interval d'extrems a i b es poden definir en termes de la distància al centre de l'interval.

Si x[a,b], la distància de x al centre és menor o igual al radi de l'interval, i com que d(x,C)=|Cx|, tenim: [a,b]={xR | |Cx|r} on r representa el radi de l'interval (r=d(a,b)), i anàlogament per intervals oberts: (a,b)={xR | |Cx|<r}

Per determinar els extrems d'un interval donats el centre i el radi, apliquem les propietats del valor absolut:

|Cx|<r|xC|<r r<xC<rr+C<x<r+C

Per tant els extrems d'un interval de centre C i radi r són Cr i C+r.

La longitud d'un interval és igual a la distància entre els seus dos extrems: long([a,b])=d(a,b) I en dependre dels extrems, la longitud és la mateixa si l'interval és obert o tancat: long((a,b))=long([a,b])=long((a,b])=long([a,b))

Observem que la longitud d'un interval depèn de la distància utilitzada a calcular-la, així que, seguint amb la notació anterior, si s'utilitza una distància p-àdica per calcular la longitud d'un interval, el denotarem per: longp((a,b))=dp(a,b)

Exemple

L'interval [13,25] és un interval tancat acotat amb extrem inferior 13 i superior 25.

El centre de l'interval és un punt C: C=a+b2=13+252=5+6152=1130.

I el radi és: d(a,C)=|113013|=|11301030|=130.

La longitud d'aquest interval és: long([13,25])=d(13,25)=|1325|=|5615|=115

Intervals no fitats

Si considerem un interval que no tingui extrem inferior o bé, extrem superior, obtenim un conjunt de la forma: {xR | xb}, o {xR | ax}

Gràficament, aquests conjunts es representa com tots aquells que es troben a l'esquerra de b, o a la dreta de a, respectivament.

A aquests conjunts els anomenem intervals no fitats i per denotar-los utilitzem el símbol infinit com extrem. Encara que no és un nombre, utilitzarem per denotar que és menor que qualsevol nombre i + per denotar que és més gran que qualsevol nombre, de tal manera que un interval no fitat inferiorment es denota per:

(,a)={xR | x<a}

si és obert, i si és tancat:

(,a]={xR | xa}

Si l'interval no té extrem superior, l'anomenem no fitat superiorment, i s'escriu:

(a,+)={xR | a<x}

si és obert, i

[a,+)={xR | ax}

si és tancat.

Exemple

[5,+)={xR | 5x}

(,23)={xR | 23<a}