Potències de la unitat imaginària

La unitat imaginària i es pot multiplicar per ella mateixa com qualsevol nombre real, obtenint llavors el que es diuen les potències de la unitat imaginària.

Així doncs, es treballa de la següent manera:

  • per conveni s'estableix que i0=1, com passa amb qualsevol altre nombre real.
  • per a les quatre primeres potències es té:

    i1=i

    i2=ii=11=(1)2=1

    i3=i2i=(1)i=i

    i4=i3i=(i)i=(i2)=(1)=1

    On cadascuna de les potències s'obté multiplicant l'anterior per i.

  • les següents potències es poden calcular a partir de les anteriorment calculades. Vegem com segueixen:

    i5=i4i=1i=i=i1

    i6=i5i=ii=i2

    i7=i6i=i2i=i3

    i8=i7i=i3i=i4

Així doncs, formen una successió periòdica, ja que els valors de les quatre primeres potències que són  i,1,i,1  es repeteixen indefinidament. Això és perquè si es vol la potència enèsima de la unitat imaginària (és a dir, es vol calcular in), aquesta coincideix amb la potència de que té com a exponent la resta de la divisió de n entre 4.

És a dir, in=i4q+r  on n=4q+r és la divisió euclidiana. Un cop tenim això, mitjançant les propietats de les potències podem escriure: in=i4q+r=i4qir=(i4)qir però com hem vist que i4=1 llavors això ens queda: in=(i4)qir=(1)qir=ir

Així doncs, només cal que calculem ir on r correspon a la resta de la divisió de n entre 4.

De manera que ràpidament es pot calcular in=ir que sempre serà una de les potències anteriorment calculades, ja que r només pot ser 0, 1, 2 o 3.

Exemple

Vegem alguns exemples:

i347 sembla una potència molt difícil, però si fem la divisió de 347 entre 4 obtenim 347=486+3 de manera que la resta és 3. Per això podem escriure:

i347=i486i3=i3

Llavors mirem la taula que hem escrit anteriorment amb les primeres quatre potències de i i observem que i3=i. Pel que ens quedarà:

i347=i3=i

Què passa en el cas de tenir una potència negativa?

Si volem calcular in només ho hem d'escriure de la següent manera: in=1in. Llavors resolem el denominador com s'ha explicat per potències positives de i i després es torna a escriure al denominador.

Exemple

És a dir, per exemple: i89=1i89

Per això calcularem primer i89. Mitjançant el procediment anterior, si calculem la divisió de 89 entre 4 obtenim 89=422+1, pel que la resta és 1. Així tenim: i89=i422i1=i

Un cop tenim això, reescrivim el que estàvem buscant i obtenim: i89=1i89=1i

Si preferim que la unitat imaginària quedi en el numerador, podem fer com sempre que volem fer desaparèixer del denominador, és a dir, multiplicar i dividir pel seu conjugat. Això és: 1iii=ii(i)=ii2=i(1)=i