Un altre àmbit de la proporcionalitat són els anomenats repartiments proporcionals, és a dir, quan es vol repartir una quantitat de formar proporcional, ja sigui directa o inversa, entre diverses parts.
Exemple
Un avi decideix repartir
Per encarar aquest tipus de problemes caldrà assignar una incògnita a cada una de les parts, de manera que:
La quantitat que li correspon al nét de
Com l'avi ha decidit, per la raó que sigui, repartir els diners en funció de l'edat, el nét més jove li tocaran
On
En aquest punt cal citar una altra propietat important de les proporcions, i és que:
És a dir, en una proporció, en sumar els numeradors i els denominadors de les fraccions que la integren s'obté una nova fracció que és proporcional a qualsevol de les implicades.
Exemple
Aplicant aquesta regla a l'exemple s'haurà de:
Ja que la quantitat total repartida,
El nét més jove rebrà:
Al nét mitjà li tocaran:
Finalment, al nét major li corresponen:
Si l'operació s'ha fet bé, la suma de les quantitats repartides ha de ser igual al total:
L'exemple anterior és un cas clar de repartiment directament proporcional, ja que els néts amb més edat reben més diners i viceversa. Però:
Què passaria si l'avi decidís repartir els diners de forma inversament proporcional a l'edat dels néts?
Doncs que com més edat menys diners rebran i viceversa, de manera que cal elaborar una relació que segueixi aquesta premissa.
Si es mantenen les incògnites per a cada nét, al més jove li tocarà una quantitat inversament proporcional a la seva edat, de manera que si en el repartiment directe li tocaven
És a dir, per expressar el repartiment invers cal invertir el denominador de la fracció corresponent a cada nét, de manera que:
Ara, per trobar la fracció comparable a aquestes caldrà sumar els numeradors i els denominadors:
Si s'opera el denominador que conté la suma de fraccions s'obté que:
De manera que la relació del repartiment quedarà:
O el que és el mateix:
En aquest punt ja es poden realitzar els repartiments corresponents a cada nét.
Al més jove li tocarà:
El mitjà rebrà:
I al més gran li correspondran:
Es pot comprovar que tot sigui correcte sumant les quantitats per veure si sumen els
En els problemes de repartiments proporcionals és habitual que la quantitat total a repartir sigui desconeguda, però en aquests casos es donen pistes per esbrinar-la.
Exemple
L' Antoni, l' Alba i l' Albert són tres cambrers que sempre es reparteixen les propines del mes en funció de les hores diàries que treballa cada un. L'Antoni treballa
El primer que cal observar és que es tracta d'un repartiment directament proporcional. El segon és adonar-se que a partir de la dada del que rep l'Antoni es pot conèixer tota la resta.
Si es denomina
Però, de fet, el valor de
A l'Alba li correspondran:
Mentre que a l'Albert li corresponen:
Ara, per saber a quant ascendia el total de propines l'opció més ràpida consisteix a sumar directament les quantitats que es porta cada cambrer: